Concerto di Sogni
Main sponsor: Ideal Gomma Sport Sas
Think and Make It!

Remember Nassiriya : Appendete una bandiera ai vostri monitor Concert of the World: English Version



 Home   Elenco Autori   Forum:Elenco Argomenti   Eventi attuali e storici    Le prime pagine   Link  
Utente:
 
Password:
 
Salva password Dimenticata la password?
 
 tutti i Forum
 20 Sfumature di Vita
 Milanin Milanon , di Emilio de Marchi
 Versione per la stampa  
Autore Tema Precedente Tema Tema Successivo  
Elena Fiorentini
Curatore


Italy
5099 Inseriti
551 Gold
5196 Punti Rep.
Inserito - 03/10/2007 :  15:49:35  Mostra Profilo  Visita la Homepage di Elena Fiorentini  Replica con Citazione Invia un Messaggio Privato a Elena Fiorentini
Lo spettacolo che si terrà domani sera al Teatro nuovo Oscar prende il nome Milanin Milanon, da una celebre lettera scritta dallo scrittore milanese Emilio de Marchi, l'autore dei romanzi Demetrio Pianelli e Arabella .
Il Carlo a cui scrive, è Carlo Porta, il poeta dialettale morto alcuni decenni prima. E' la scusa per dialogare e lamentarsi con lui di questo frenetico movimento nella città che sta trasformandosi in metropoli. Ricorda con nostalgia i piccoli balconi fioriti, i cortiletti, quando tutto era piccolo, garbato e tranquillo.

Non sono riuscita a trovare il testo nel forum, ma ve lo ripropongo, tale e quale in dialetto milanese ottocentesco.


Milanin Milanon

de Emilio De Marchi

Te scrivi rabbios, Carlin, dal mè stanzin depoos al campanin de San Vittor di legnamee. Chì de dree ( qui dietro) l’è trii mes[mesi] che fann tonina di cà de Milan vècc: e picchen, sbatten giò camin, soree,(solai) finestre, Toorr e tecc,[tetti] grondaj, fasend on catanaj (baccano) in mèzz a on polvereri ch’el par propi sul seri la fin del mond.

Dov’el va el mè Carlin, quel noster Milanin di noster temp, inscì bell e quièt, coi contrad strett in bissoeura, dent e foeura, sul gust d’ona ragnera?(ragnatela) Ma sta ragnera la ciappava denter el coeur, te la teneva lì che pareva squas de morì, se, dininguarda, el destin el te ciamava foeura, on poo lontan, a Lesmo, a Peregall, o magari fina fina...a Barlassina o a Bagg.

Dov’el va sto car Milan di Milanes, minga quell di Viscont, disi el noster, Carlin, che dai Figin girand adree al Cappell el tornava bell bell dal Rebecchin, da Pescheria su in di Mercant d’or,e poeu giò per i Oreves in Corduus, de lì per el Brovett, Sant Prosper, Sant Tomas, i duu Mur, el Niron e fina al Malcanton, con tanti bei stazion d’osteria de vin boon e bòna compagnia che faceva legrìa al penser de la brasera? E on poo foeura de man, duu pass a bass di pont, pareva subet on aler paes, cont quii sces tiraa tra i mur cont denter quii campagn de ortaj cont quii giardin inscì fresch, ombros vestii de fior, de foeuj, de maggio rana, con quii sces de fambroos e quii toppiett de riber e d’uga moscadèlla. Se trovava la bella compagnia coi tosann, cont la frotta di parent e se giurava ai bocc sott a la toppia – el pestonin a moeuj – infin che in mezz ai bocc se vedeva ballin.

Là giò in Quadronn – Te se regordett? – sott on porteghett el se faceva el teater. Mi s’eri Aristodèm e ti Gonip; e se la stava ben la Carolina! In quella soa vestina tajada giò alla greca e alla romana che lassava vedè quii so brascitt pienn de boeuc e boggit. Ah, car Carlin, che temp!

E quii giornad del tredesin de Marz? Gh’era la fera, longa longhera, giò fina al dazi, coi banchitt de vioeurr, de gerani, coi primm roeus, e tra el guardà, l’usmà, el toccà, se vegneva via col coeur come on giardin, pensand al bell faccin de Carolina che sott al cappellin a la Pamela e col rosin sul sen la pareva anca lee la primavera.

Adèss, longa longhera, el mè Carlin! El temp el ne trà a tocch quii quatter dent, el ne rovina el tècc e la cantina, el porta via i amiis, el desfa el nost Milan, che meneman se troeuva pu la strada de andà a cà; el cambia el nom di strad e, quell che l’è brutt, el cambia el visual de sti tosann che a desdott ann ghe veden pù per ti.

Sto Milan Milanon el sarà bell, no disi. Gh’è di piazz, di teater, di cà, di contrad, di palazz, di bottegh, di istituzion che al noster temp non gh’eren che a Paris; gh’è gent che va, che corr, che tas, che boffa, su e giò per i tramwaj, su e giò per i vapor, de dì, de nott, che no se troeuva on can che faga el quart. Tutt se dis, tutt se stampa, tutt se cred e se bev all’ingross, ma quell vinett salaa, nostran, che se bevevo a la Noos, alla Pattona, in del tazzin, cont quii duu amaret, tra ona carezza al can e on’oggiada alla padrona, Carlin, el ch’è pu, Carlin.

Sto Milan Milanon l’è on cittadon, no disi. De nott ghe se ved come del dì (te piaas a ti?), se va in carrozza cont duu sold, e fina mort te porten in carrozza; ma quii bei contradei in drizz, in sbièss, cald d’inverno e frècc el mes d’Agost, quii streccioeur cont in aria el lampadin che fava ombria, quii presepi de cà, de spazzaci, coi ringheritt, tutt a fior, quii scalett, quii cortitt, quii loggett, miss su come niaad fina al terz pian, quii tècc vècc vècc che sponta erbos coi grond pensos, veduu sul scur, col ciar de luna che giuga in mezz ai mur, gh’aveven el so bell, vera Carlin?

Per mi sont vècc e morirono in del mè streccioeu. Ma di’, Carlin, quii casonn inscì bianch, tutt drizz, tutt mur, che paren caponer coi beviroeu, quii strad tutt polver e soo, cont quell su e giò de bruum, de tram, de carr, de gent, de sabet grass, hinn nanca bei de vedè e de andà a spass.

E poeu, te par Carlin – sia ditt sott voos – che sto noster Milan el sia tutt noster? Sèmm italian, l’è vera; el mè l’è to, el to l’è minga mè; ma s’ciao, quel Milanin de Carlambroeus, grand o piscinin, el stava intorna al Domm, coma ona famiglia che se scalda al camin. E se parlava milanes, quel car linguagg sincer e de bon pes, che adess el se vergogna de parlà, el tas, el se scruscia in on canton come se Milan el fuss Turchia. El Porta, pover omm, l’è là, lu de per lu, su la sciattèra, e sul coors no se sent che gniff e gnaff… che nol par vera nanca el quarantott.

S’ciao destin! Ma a nuun del taccuin vècc, che gh’emm i noster vècc a San Gregori, sto progress che boffa e sgonfia, che sconquassa i noster cà, e che no lassa requijà, a nuun mett el magon. E se torna volentera al Milanin faa sul gust d’ona ragnera, al Tredesin, longa longhera, ai ringher, a Carolina che la dorma, poverina, al Gentilin, a quii ciaccer faa d’intorna al fogoraa, col gottin in del tazzin, col coeur che sentiva on profumin quaas de vioeur.
Emilio de Marchi


Utegnüü da "http://lmo.wikipedia.org/wiki/Milanin%2C_Milanon"

   
Clicca qui per la scheda generale dell'autore
Altri testi dello stesso autore
Tema Un saluto a tutti
Tema foto crisbyno 2
Tema festa di compleanno sui Navigli 8 novembre
Tema $editto$
Tema Incorniciato sulle rive di un canneto
Tema maschere- masche-larve-strie
Tema Il muro del passato 
Tema Calvino e la barba del conte-masche
Tema la masca di Pocapaglia
Tema Halloween da Mosè, Mariapia e Mariangela 
Tema Canzoncina da animare
Tema Discografia di Franco Corelli
Tema un ' orchestra in miniatura
Tema Gianni Rodari
Tema ORIGINI DELLA FESTA DI HALLOWEEN
Tema La nascita e la morte: quali immagini?
Tema Lina Schwarz, "zia Lina", poetessa
Tema le streghe nei film
Tema Il Ponte del Diavolo 
Tema Buon compleanno a Paolo Talanca
-----------------------------------------
Vai a:

Pagina Caricata in :2,28
Imposta come tua pagina di avvio aggiungi ai favoriti Privacy Segnala Errori © 2001-2021 Concerto di Sogni - B.A. & R.M MaxWebPortal Snitz Forums Go To Top Of Page